La covid-19 ha trastocat tota l’agenda social econòmica i política del país. La pandèmia ha estat devastadora per la salut de les persones d’arreu del món i ha provocat una aturada de l’activitat econòmica que ha agreujat la desigualtat social i la pobresa de la societat. La covid-19 ha incrementat la vulnerabilitat de moltes famílies i l’augment de l’exclusió social.
La covid-19 ha provocat una emergència conjuntural, però la veritable emergència estructural és el canvi climàtic. No es tracta només d'esperar que de l’aixeta en surti aigua per beure, dutxar-nos o cuinar. L’aigua, com a primeríssim recurs fonamental, depèn del sistema climàtic de la Terra. La indústria, les metròpolis i tots plegats hauríem de contaminar menys i recuperar més.
Tot està pendent de l’evolució de la pandèmia i l’eventual èxit de les vacunes. No es veu encara la llum al final del túnel. La crisi sanitària pot durar força temps, però les conseqüències econòmiques i socials duraran més i condicionaran les previsions del futur social i econòmic que ens espera a tots. La capacitat de resistència de les famílies i de molts negocis estan al límit. De fet, un percentatge d’aquests últims poden tancar definitivament els mesos vinents. Molts milers de persones ja estan a l’atur o estan a punt de caure-hi.
Qualsevol de nosaltres podrem comprovar-ho i viure-ho en carn pròpia. Els governants poden explicar-nos la magnitud del desastre econòmic i social, però la realitat és que estem davant d’una crisi que farà que no tornem a la “normalitat” ni que recuperem el que crèiem que era normal. La realitat serà una altra. És urgent iniciar un pla per reactivar l’economia orientada a la recuperació social. Hem d’exigir una governança que faci possible una societat que no s'endeuti de forma insostenible com tenim ara.
Els tres mesos que hem estat confinats per la covid-19, el consell rector, els empleats i l'equip de professionals que tenim cura de garantir el subministrament d’aigua al municipi hem actuat de forma adequada, seguint sempre totes les pautes sanitàries per assegurar la salut i el normal abastament integral d’aigua potable.
La Comunitat Minera Olesana ha demostrat al llarg de la seva història la capacitat de sobreposar-se a les dificultats i de tirar sempre endavant. Aquesta crisi demana una forta dosi de responsabilitat col·lectiva, de confiança i d’autoestima.
El servei públic que tenim concessionat i que gestionem de forma cooperativa i corresponsable, amb una governança eficaç i eficient, ha de fer possible conjuntament amb els Serveis Socials de l’Ajuntament d'Olesa que les famílies vulnerables no els falti el subministrament d’aigua potable.
Catalunya ha de constituir un pacte polític estratègic social i econòmic per avançar i ha de promoure un canvi important a les administracions i les empreses. Tot amb l’objectiu de fer possible la combinació dels valors corporatius amb els valors socials, per aconseguir créixer econòmicament els anys vinents prioritzant el bé comú.
A l'hora de gestionar els serveis públics essencials per a la ciutadania, el cooperativisme és una economia de present i de futur. La Comunitat Minera Olesana n’és un exemple minoritari, però de cap manera insignificant. L’autogestió del servei d’aigua millora les condicions socioeconòmiques de tots els olesans i olesanes. Els ciutadans esdevenen persones actives i subjectes transformadors. Som un aparador per mostrar als ulls de tothom que ho vulgui veure que és possible fer una economia eficaç, democràtica, solidària i sostenible proporcionant un servei de subministrament d'aigua de qualitat a un preu ajustat.
L’economia social i solidària està per resoldre les necessitats de milions de persones al món. Ho fa democratitzant la societat tot promovent nous sistemes econòmics més justos i més sostenibles.
Des de la CMO voldríem que aquesta experiència local es consolidés i arrelés a altres ajuntaments del país. També recordem que qualsevol política pública local s’ha de basar en la participació de la ciutadania. Entenem que l’Ajuntament ha d’aplicar el principi de subsidiarietat, acompanyant, promovent i ajudant les iniciatives d’economia social i solidària, però no amb l’objectiu de substituir-les ni de dirigir-les.
Joan Arévalo i Vilà
President de la Comunitat Minera Olesana