Abastament d'aigua potable
Olesa de Montserrat
Baix Llobregat
La Viquipèdia ens descriu el medi ambient com el conjunt de components físics, químics i biològics, de les persones o de la societat en el seu conjunt. Comprèn el conjunt de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i en un moment determinat, que influeixen en la vida de l'ésser humà i en les generacions futures.
L'aigua és un d'aquests components químics de valor natural més essencial i vulnerable que componen el medi ambient. Un grup d' olesans sensibles amb aquest tema van fundar, fa quasi 150 anys, el que ara coneixem com a Comunitat Minera Olesana. Dedicar-se plenament a la captació, potabilització i subministrament a la vila d'Olesa d'aquest valuós i imprescindible element natural, ha estat i és gairebé una obsessió.
Aquest element és, però, extremadament vulnerable. La salut de la 'nostra' aigua en l'actualitat és preocupant. Així, sovint ens sobresalta la notícia d'un nou trencament del col•lector de Salmorra, entestat a convertir el Llobregat en un riu de sal. Els índexs de salinització són a cada mesura de comprovació a càrrec de la CMO més elevats i alarmants.
Els nostres aqüífers són progressivament contaminats per residus fecals, amb tota la varietat d'elements agressius associats, com els residuals químics provinents de la quotidiana i habitual medicació farmacològica prescrita a tots els Olesans.
Deficiències de construcció de la xarxa del clavegueram associades al no menys deficient manteniment d'aquesta, provoquen desconnexions i trencaments de canonades que propaguen arreu filtracions en làmina i en extensió d'aigües negres, detectables en les periòdiques inspeccions a pous singulars existents a la nostra vila i terme municipal, a cota en alçada cada vegada més elevada.
No faciliten gens a pal•liar el problema, la creixent superfície de zona urbanitzada i asfaltada de places i carrers, eliminant espais oberts al sòl natural que facilitin la filtració i drenatge natural de l'aigua de pluja.
Un repàs per la història quotidiana a la nostra vila ens proporciona evidències d'agressions i poca cura vers a aquest medi natural. És tot un consol pensar que tots aquests greuges exposats anteriorment, no són patrimoni exclusiu de l'actualitat més recent en el tarannà d'Olesa, ni que nosaltres siguem més insensibles i irresponsables davant aquests problemes que els nostres avantpassats més allunyats en el temps.
En la meva obsessiva recerca a l'Arxiu Històric Municipal he pogut constatar que ja des de la Baixa Edat Mitjana eren freqüents les malifetes a les aigües comunals de la vila, perseguides i penades per l'autoritat, però també com en l'actualitat amb resultats poc reeixits.
Així, en les ordenances municipals d'Olesa de l'any 1623, trobem imperatius com aquest:
"Primerament ordenarem que no sia persona que gos ni presumesca rentar draps de infants ni altres draps dins de la font i abeurador ni entorns d'aquella sots Bant de sinch sous".
Els teixidors de llana també eren causants d'activitats poc responsables vers l'aigua:
"I tem es convingut i concordat que en el Cup o Safareix que es troba fabricat en la plassa de dita vila de Olesa cerca las fonts de aquella en que acostuman rentar, y netejar las pessas de roba despres de texidas, y en lo rentador que alli se troba construhit per rentar las llanas despres de tenyidas, en atenció que la aygua eixint de dit safareitx, y rentador deu servir per regar las hortas de dita vila y terma per evitar lo dany que se ha experimentat, que se segueix a las plantas de ditas hortas regantse ab dita aygua essent bruta del tin y especialment negre no tenint altre aygua de que poderse regar ditas plantas Protocol 9-10-1751)".
El rentat del bacallà de les botigues també era causa de molts problemes per l'horta de la vila:
"Les aigües del bacallà que tinguen a les Tendes, se tiraran precisament y sense excusa en el Rech per aon pasi el aigua y sempre a distancia de 50 pasos de la població (Correspondència, 4-8-1869)".
La presència de porqueries insalubres en alguns carrers de la vila eren també causa de greus contaminacions de l'aigua potable:
"En la expresada Villa existe un callejón llamado lo corraló que está entre la calle ancha y la calle del Rampeu, el qual en la actualidad y de muchos años atrás esta lleno de inmundicia, de manera que se hace del todo intransitable (….) . A mas de esto que es bastante para causar una epidemia en la vila, se sigue otro daño de mayor consideración, y es que con las lluvias y humedades va filtrando la inmundicia hasta el conducto de la Fuente principal de la vila que pasa por debajo del mismo Callejón, y que abastece de agua a la mayor parte de los vecinos(Camins, 28-9-1805)".
Són també reiterats els requeriments per part de l'Ajuntament als propietaris de premses d'oli perquè no aboquin els residuals de les morques al clavegueram públic i que tinguin les basses morqueres ben netes i blanquejades per dins.
El llistat d'aquestes referències històriques seria interminable. Crec d'interès esmentar un últim episodi que sí ens va afectar, no fa molts anys, i que per sort actualment ja forma part de la nostra història passada:
"El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà denunciava en el seu Butlletí nº 63 de març de 2003,
importants concentracions de Coliformes fecals en dues mostres d'aigua obtingudes dels brolladors de les fonts del pou de Santa Oliva i de la Plaça de les Fonts, el 24 de juliol de 2002. L'analítica efectuada a càrrec del laboratori d'anàlisi d'aigües potables i residuals de Terrassa, donava els següents resultats respectivament:
Caràcters microbiològics:
R. Coliformes totals (FM) (UFC/100ml) 26
R. Coliformes fecals (FM) (UFC/100ml) 14
CONCENTRACIÓ MÀXIMA ADMISIBLE : 0
-------------------
R. Coliformes totals (FM) (UFC/100ml) 86
R. Coliformes fecals (FM) (UFC/100ml) 84
CONCENTRACIÓ MÀXIMA ADMISIBLE: 0"
Cal puntualitzar que en aquells temps aquests dos brolladors d'aigua potable de la vila, no es trobaven sota el control directe de la CMO, corresponent la seva competència i responsabilitat de l'Ajuntament.
L'any 2011 la CMO i l'Ajuntament amplien el contracte del servei d'abastament d'acord al projecte " Olesa Aigua Segle XXI", fent-se càrrec de la gestió de pous, mines i fonts ubicades dins dels nucli urbà. Amb aquest projecte es vol recuperar l'aigua existent del subsòl, per poder-la potabilitzar i aprofitar-la per l' abastament, alhora que es garanteix la salubritat de les fonts. Aquest projecte vol afavorir la sostenibilitat del recursos hídrics locals.
L'actual Consell Rector de la CMO aposta fort i decididament en el control de la salubritat de l'aigua que consumim tots els convilatans, conscients que mai es pot abaixar la guàrdia davant la salvaguarda de l'aigua de consum. Un bé tan nostre, mai millor ben dit, sabedors que de seguir així, estem col•laborant molt directament per la sostenibilitat global del nostre medi ambient.
